La masia de Can Dragó l'any 1961 es va enderrocar per ampliar el carrer Sant Vicenç i ordenar l'entorn del Mercat
divendres, 12 de juny del 2009
divendres, 5 de juny del 2009
Carrer del Carme
El nom del carrer de la Mare del Déu del Carme és molt antic, de l'any 1900. Durant un segle, s'ha mantingut quasi igual, excepte durant el període republicà. Entre 1932 i 1939 fou rebatejat amb el nom d'un altre músic, Isaac Albéniz.
divendres, 15 de maig del 2009
divendres, 8 de maig del 2009
Antonia Canet carrer- Gaietà Vinzia carrer
.
Antònia Canet i Gaietà Vínzia són uns personatges desconeguts a la ciutat. Tan desconeguts que, fins i tot, les plaques del carrer encara diuen que eren veïns de Mollet, de la masia de Can Dragó. En canvi, el matrimoni vivia a Barcelona i la seva relació amb Mollet venia només de les propietats que hi tenien, entre les quals hi havia aquesta masia, on residia un masover amb la seva família.
És cert, però, que hi ha constància que la família d'Antònia Canet tenia patrimoni a Mollet des del segle XV i estava format tant per propietats rústiques com urbanes. Entre aquestes propietats destacava la masia de Can Dragó, a tocar de la plaça de Prat de la Riba, que era el centre d’una explotació agrària, amb conreus de secà i de regadiu repartits per tot el terme.
El carrer d'Antònia Canet va néixer l'any 1924, poc després de la seva mort, quan els hereus van voler urbanitzar uns terrenys al costat dels Col·legis Nous. Per fer-ho, van cedir a l'Ajuntament els dos vials d'accés a l'escola: el que portarà el nom de la matriarca i l'actual carrer de Francesc Cambó.
El nom del carrer d'Antònia Canet es va canviar 17 de març de 1932 pel de Pau Iglesias, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol, i així va continuar fins acabada la Guerra Civil. L'any 1939, el primer Ajuntament franquista el va substituir novament per carrer d’Alemanya, però amb la derrota nazi l'any 1945 s'ho van repensar i li van retornar el nom originari.
Uns vint-i-cinc anys més tard, es va obrir el carrer de Gaietà Vínzia en finques també de la mateixa família. El nom es va posar de manera oficial l'any 1950, a petició del fill, Gaietà Vínzia Canet. Aquest havia cedit a l'Ajuntament uns anys abans el terreny per fer el carrer i li havia venut en condicions avantatjoses la masia de Can Dragó. En enderrocar-se el mas, es va poder ampliar el carrer de Sant Vicenç i ordenar l'entorn de l'antic Mercat.
El Centre d’Estudis Molletans, va publicar a la revista Notes de l’any 2006 un article sobre Antònia Canet i Gaietà Vínzia fet per Josep A. Casanova. Link
Antònia Canet i Gaietà Vínzia són uns personatges desconeguts a la ciutat. Tan desconeguts que, fins i tot, les plaques del carrer encara diuen que eren veïns de Mollet, de la masia de Can Dragó. En canvi, el matrimoni vivia a Barcelona i la seva relació amb Mollet venia només de les propietats que hi tenien, entre les quals hi havia aquesta masia, on residia un masover amb la seva família.
És cert, però, que hi ha constància que la família d'Antònia Canet tenia patrimoni a Mollet des del segle XV i estava format tant per propietats rústiques com urbanes. Entre aquestes propietats destacava la masia de Can Dragó, a tocar de la plaça de Prat de la Riba, que era el centre d’una explotació agrària, amb conreus de secà i de regadiu repartits per tot el terme.
El carrer d'Antònia Canet va néixer l'any 1924, poc després de la seva mort, quan els hereus van voler urbanitzar uns terrenys al costat dels Col·legis Nous. Per fer-ho, van cedir a l'Ajuntament els dos vials d'accés a l'escola: el que portarà el nom de la matriarca i l'actual carrer de Francesc Cambó.El nom del carrer d'Antònia Canet es va canviar 17 de març de 1932 pel de Pau Iglesias, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol, i així va continuar fins acabada la Guerra Civil. L'any 1939, el primer Ajuntament franquista el va substituir novament per carrer d’Alemanya, però amb la derrota nazi l'any 1945 s'ho van repensar i li van retornar el nom originari.
Uns vint-i-cinc anys més tard, es va obrir el carrer de Gaietà Vínzia en finques també de la mateixa família. El nom es va posar de manera oficial l'any 1950, a petició del fill, Gaietà Vínzia Canet. Aquest havia cedit a l'Ajuntament uns anys abans el terreny per fer el carrer i li havia venut en condicions avantatjoses la masia de Can Dragó. En enderrocar-se el mas, es va poder ampliar el carrer de Sant Vicenç i ordenar l'entorn de l'antic Mercat.El Centre d’Estudis Molletans, va publicar a la revista Notes de l’any 2006 un article sobre Antònia Canet i Gaietà Vínzia fet per Josep A. Casanova. Link
(feu clic a la imatge per ampliar-la)
.
divendres, 13 de març del 2009
Can Prat avinguda
.
L'avinguda de Can Prat té aquest nom des de l'any 1993; abans, en tenia un altre poc respectuós amb la toponímia local, el d'avinguda de Pius XII. L'Ajuntament del moment el va batejar el 5 d'agost de 1959. Es un passeig arbrat que porta al Hostal del mateix nom i a tota la zona industrial al seu entorn.
(feu clic a la imatge per ampliar)
.
Calderó avinguda
.
Miquel Bosch de Calderó va ser l'últim propietari de l’hostal de la Marineta. El nom de l'avinguda no li van posar pel negoci d'hostaleria, sinó per la condició de propietari rústic. L'any 1927 va cedir un terreny per obrir el carrer que portaria després el seu nom i que va permetre urbanitzar el barri de l'Estació de França. Era la continuació del carrer de l'Estany, nom que ja consta des de 1910, però el seu nom va durar molt poc. L'Ajuntament la va batejar com a avinguda de la Llibertat el 21 d'abril de 1931, una setmana després d'haver-se proclamat la Segona República. Es veu que el canvi no va acabar d'agradar i es va tornar a canviar el 15 d'abril de 1937 pel nom de Pep Ventura, un militar del segle XIX considerat el pare de la sardana moderna.
Però un nom tan lligat a Catalunya no podia durar gaire. Dos anys després, un cop acabada la Guerra Civil, l'avinguda va recobrar el 1939 el nom en castellà: avenida de Calderón, com si es tractés del dramaturg del Segle d'Or. La democràcia va retornar la denominació en català d'avinguda de Calderó, en record de la família que tingué cura de l'hostal més conegut de Mollet.
.
(feu clic a la imatge per ampliar)
.
Miquel Bosch de Calderó va ser l'últim propietari de l’hostal de la Marineta. El nom de l'avinguda no li van posar pel negoci d'hostaleria, sinó per la condició de propietari rústic. L'any 1927 va cedir un terreny per obrir el carrer que portaria després el seu nom i que va permetre urbanitzar el barri de l'Estació de França. Era la continuació del carrer de l'Estany, nom que ja consta des de 1910, però el seu nom va durar molt poc. L'Ajuntament la va batejar com a avinguda de la Llibertat el 21 d'abril de 1931, una setmana després d'haver-se proclamat la Segona República. Es veu que el canvi no va acabar d'agradar i es va tornar a canviar el 15 d'abril de 1937 pel nom de Pep Ventura, un militar del segle XIX considerat el pare de la sardana moderna.Però un nom tan lligat a Catalunya no podia durar gaire. Dos anys després, un cop acabada la Guerra Civil, l'avinguda va recobrar el 1939 el nom en castellà: avenida de Calderón, com si es tractés del dramaturg del Segle d'Or. La democràcia va retornar la denominació en català d'avinguda de Calderó, en record de la família que tingué cura de l'hostal més conegut de Mollet.
.
(feu clic a la imatge per ampliar)
.
divendres, 6 de març del 2009
Els Quatre Cantons, encreuament de camins
.
Entre tots els camins que, al llarg dels segles, han permès comunicar Mollet amb l’entorn més immediat, destaquen els que uneixen Barcelona amb Ribes de Freser i Badalona amb Sabadell, creuant el riu Besòs. Aquestes històriques vies de comunicació són ara la carretera C-16, abans la nacional 156, i la carretera B-500. Ara, es creuen a diferent nivell als afores del nucli urbà, i són vies ràpides, de pas. Però fa només unes dècades, les dues carreteres creuaven la ciutat pel centre i es trobaven en un punt, al costat del parc de Can Mulà. L’avinguda de Burgos, l'avinguda de Jaume I, l'avinguda de Rafael Casanova i el carrer de Berenguer III eren les travessies urbanes d’aquestes carreteres, malgrat que a Mollet mai s’ha utilitzat aquesta denominació al nomenclàtor de carrers. El punt d’encreuament era conegut com els Quatre Cantons. Eren les millors cantonades de la ciutat per veure passar gent amunt i avall, traginant animals, mercaderies i notícies. Era, per tant, el punt idoni per assabentar-se del que passava al món, abans de l’era de les telecomunicacions.
(feu clic a la imatge per ampliar).
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)