divendres, 13 de març del 2009
Can Prat avinguda
.
L'avinguda de Can Prat té aquest nom des de l'any 1993; abans, en tenia un altre poc respectuós amb la toponímia local, el d'avinguda de Pius XII. L'Ajuntament del moment el va batejar el 5 d'agost de 1959. Es un passeig arbrat que porta al Hostal del mateix nom i a tota la zona industrial al seu entorn.
(feu clic a la imatge per ampliar)
.
Calderó avinguda
.
Miquel Bosch de Calderó va ser l'últim propietari de l’hostal de la Marineta. El nom de l'avinguda no li van posar pel negoci d'hostaleria, sinó per la condició de propietari rústic. L'any 1927 va cedir un terreny per obrir el carrer que portaria després el seu nom i que va permetre urbanitzar el barri de l'Estació de França. Era la continuació del carrer de l'Estany, nom que ja consta des de 1910, però el seu nom va durar molt poc. L'Ajuntament la va batejar com a avinguda de la Llibertat el 21 d'abril de 1931, una setmana després d'haver-se proclamat la Segona República. Es veu que el canvi no va acabar d'agradar i es va tornar a canviar el 15 d'abril de 1937 pel nom de Pep Ventura, un militar del segle XIX considerat el pare de la sardana moderna.
Però un nom tan lligat a Catalunya no podia durar gaire. Dos anys després, un cop acabada la Guerra Civil, l'avinguda va recobrar el 1939 el nom en castellà: avenida de Calderón, com si es tractés del dramaturg del Segle d'Or. La democràcia va retornar la denominació en català d'avinguda de Calderó, en record de la família que tingué cura de l'hostal més conegut de Mollet.
.
(feu clic a la imatge per ampliar)
.
Miquel Bosch de Calderó va ser l'últim propietari de l’hostal de la Marineta. El nom de l'avinguda no li van posar pel negoci d'hostaleria, sinó per la condició de propietari rústic. L'any 1927 va cedir un terreny per obrir el carrer que portaria després el seu nom i que va permetre urbanitzar el barri de l'Estació de França. Era la continuació del carrer de l'Estany, nom que ja consta des de 1910, però el seu nom va durar molt poc. L'Ajuntament la va batejar com a avinguda de la Llibertat el 21 d'abril de 1931, una setmana després d'haver-se proclamat la Segona República. Es veu que el canvi no va acabar d'agradar i es va tornar a canviar el 15 d'abril de 1937 pel nom de Pep Ventura, un militar del segle XIX considerat el pare de la sardana moderna.Però un nom tan lligat a Catalunya no podia durar gaire. Dos anys després, un cop acabada la Guerra Civil, l'avinguda va recobrar el 1939 el nom en castellà: avenida de Calderón, com si es tractés del dramaturg del Segle d'Or. La democràcia va retornar la denominació en català d'avinguda de Calderó, en record de la família que tingué cura de l'hostal més conegut de Mollet.
.
(feu clic a la imatge per ampliar)
.
divendres, 6 de març del 2009
Els Quatre Cantons, encreuament de camins
.
Entre tots els camins que, al llarg dels segles, han permès comunicar Mollet amb l’entorn més immediat, destaquen els que uneixen Barcelona amb Ribes de Freser i Badalona amb Sabadell, creuant el riu Besòs. Aquestes històriques vies de comunicació són ara la carretera C-16, abans la nacional 156, i la carretera B-500. Ara, es creuen a diferent nivell als afores del nucli urbà, i són vies ràpides, de pas. Però fa només unes dècades, les dues carreteres creuaven la ciutat pel centre i es trobaven en un punt, al costat del parc de Can Mulà. L’avinguda de Burgos, l'avinguda de Jaume I, l'avinguda de Rafael Casanova i el carrer de Berenguer III eren les travessies urbanes d’aquestes carreteres, malgrat que a Mollet mai s’ha utilitzat aquesta denominació al nomenclàtor de carrers. El punt d’encreuament era conegut com els Quatre Cantons. Eren les millors cantonades de la ciutat per veure passar gent amunt i avall, traginant animals, mercaderies i notícies. Era, per tant, el punt idoni per assabentar-se del que passava al món, abans de l’era de les telecomunicacions.
(feu clic a la imatge per ampliar).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)